Les federacions i entitats Catalanes ambientals som critiques amb el catàleg , perquè arriba tard i es del tot insuficient

L’edicte del Departament de Territori i Sostenibilitat, del 23 de juliol. publicat al DOGC núm 8193 del 04/08 de 2020, pel qual se sotmetia a informació pública el Projecte de decret del Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada i d’altres aspectes relatius a la fauna salvatge autòctona protegida, fins aquest 30 de setembre de 2020.

Primer, celebrem que finalment i malgrat l’enorme retard, el Departament de Territori i Sostenibilitat hagin tramitat l’aprovació d’aquest projecte de decret Llei, que ha de permetre aplicar la normalitat en termes de legalitat internacional i catalana, per tal que pugui corregir la situació crítica de moltes espècies de la fauna catalana i millorar la preservació de la nostra biodiversitat, que es troba des de fa anys en un clar retrocés, en bona part per manca de mesures de gestió i de les inversions necessàries.

Les declaracions del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Miralles, en la presentació del balanç de la biodiversitat, d’acord amb l’última avaluació tramesa al ministeri de Transició Ecològica, a finals del 2019, amb la finalitat d’incloure-la  a l’informe estatal que ha fet arribar a Brussel·les, va manifestar, amb una trobada amb les entitats ambiental de forma textual:

Que tres de cada quatre espècies de fauna i flora que la Unió Europea (UE) té catalogades com d’interès comunitari a les seves directives estan en risc i amb una evolució “desfavorable” a Catalunya. El segon estudi que es fa d’aquestes característiques, que es basa en les directives d’Hàbitat i d’Ocells, constata que el període 2013-2018 ha estat negatiu per al patrimoni natural. “Tenim un problema de país. La situació no es bona ni en les espècies d’interès ni en els hàbitats. En bona part estem en caiguda lliure”, sentenciava.

1- El Catàleg, no serà efectiu sinó s’elabora d’una vegada una Llei de conservació de la biodiversitat catalana, l’actual és de l’any 1985, té 35 anys, i està totalment desfasada i inoperant, i s’aprova també el pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

2-  És importantíssim i cabdal que els plans de recuperació s’apliquin d’immediat atenent els 10 anys que portem d’endarreriment en el seu compliment, ja que la Generalitat havia de tenir els plans de recuperació (de les espècies en perill incloses al Catàleg estatal) aprovats al desembre de 2010. La qual cosa ha suposat la precarietat actual de les poblacions de moltes d’aquestes espècies.

Segons l’actual proposta de decret, el Departament de Territori i Sostenibilitat, vol prolongar tres anys més la seva aprovació, cosa que portaria les poblacions de les especies afectades a una situació molt més precària de l’actual, estant  ja en situació crítica, fet que no podem acceptar.

La Llei 42/07 del “Patrimoni Natural y de la Biodiversitat” de l’estat espanyol, que suposa de facto la transposició de la directiva 92/43/CEE. Aquesta llei espanyola  és aplicable fins al moment en aspectes de conservació de la biodiversitat, per aquelles comunitats que com la catalana no en tenim, el seu article 56.1 exigeix que en un termini de 3 anys des de l’entrada en vigència de la llei, desembre de 2010, s’havien de redactar i aprovar plans de recuperació per les espècies en perill d’extinció. Cal tenir en compte que aquest termini finalitzava al desembre de 2010.

3- No s’ha fet un procés de participació previ amb totes les entitats ambientals interessades, obert al debat i aportacions socials del decret.

L’esmentat projecte de decret no ha estat del tot participatiu, no s’ha donat audiència a la societat, entitats i altres, sense obrir processos d’informació i participació, tan sols han estat consultades algunes entitats i experts, vulnerant obertament el Conveni de Aarhus  i per tant podem dir que el procés ha estat mancat de participació, de normes democràtiques, per la qual cosa s’ha de considerar un procés fraudulent i també nul de ple dret.

Incomplint la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública, i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Proposta en el projecte de decret del Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada

5.1 Per a les espècies i subespècies incloses en el Catàleg s’han d’aprovar els plans de recuperació i de conservació:

Resulta deplorable que Projecte de decret del Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada que ara al·leguem tingui com a referència la Llei La Llei 42/07 del “Patrimoni Natural y de la Biodiversitat” de l’estat espanyol, que suposa de facto la transposició de la directiva 92/43/CEE. Que en el seu article 56.1 atorgava a les comunitats autònomes com Catalunya de 3 anys , per redactar i aprovar els plans de recuperació, termini que es va esgotar al desembre de 2010. La Generalitat ha incomplert el termini en 10 anys, per aprovar els plans de recuperació de les espècies catalogades “en perill” malgrat téel precedent d’haver aprovat el pla de recuperació del Trencalòs al 1994 i el de la llúdriga al 2002, i 4 especies més com, la Gavina corsa, el Bitó (dos ocells), i peixos com el Fartet i el Samaruc. Per tant, no resta acreditat que els plans de recuperació de les espècies s’hagin d’aprovar una vegada s’aprovi el catàleg.

Per això, que el Departament de Territori i sostenibilitat plantegi en aquest projecte de decret del Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada, que ara al·leguem, un termini de 3 anys per a les espècies “en perill” i cinc anys per a les espècies “vulnerables”, suposa una autèntica irresponsabilitat, incomplint la normativa Europea i estatal de forma absoluta, que ha suposat una total deixadesa de funcions.

Per esmenar aquest incompliment proposem que tots els plans de recuperació de les espècies en perill d’extinció estiguin realitzats en un terminid’entre 6 i 12 mesos, amb la finalitat de millorar l’actual situació crítica de moltes espècies.

Cal que els plans de recuperació i de conservació, incloguin un diagnòstic que si considera que la causa principal de la seva situació és deguda a la manca d’hàbitat suficient per mantenir una població estable, cal que el pla de recuperació contempli l’adquisició urgent de territori necessari per ampliar i millorar el seu habitat natural. Actualment comptem amb espècies amb perill d’extinció, com l’Alosa becuda (Chersophilus duponti), que en la DIA del Segarra Garrigues així com en els plans de conservació dels espais de la plana de Lleida, es van aprovar la compra i arrendament de 250 ha, per ampliar el seu habitat actual del tot insuficient, que tot i passar uns 10 anys i ser d’obligat compliment, no s’han complert abocant a l’espècie, encara més a la seva desaparició, per l’ incompliment i la inacció del Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

Les entitats hem revisat el projecte de decret i les espècies catalogades, i en primer lloc demanem que es facin públics els criteris i la informació científica que han considerat per a catalogar les espècies, així com també sol·licitem que es revisin algunes de les espècies presents a Catalunya, entre d’altres:

Proposta a incloure “En Perill”

Llop (Canis lupus)

Cal tenir present que fa mes de 20, que es te constància del llop a Catalunya, i per tant és del tot justificat que l’espècie sigui inclosa com en perill d’extinció, no valdria l’escuca de dir que no te una població estable, perquè de poblacions no estables al nostre país tenim unes quantes. De fet, el text de la proposta de decret (versió 29/03/2019) (consulta prèvia) incloïa l’espècie com a “En perill”, i un anys després està considerada “Extinta”, caldria disposar de la informació que fa que aquesta espècie canviï així de categoria sense cap justificació.

Ocells

Proposta a incloure

B Ganga (Pterocles alchata)

La ganga té una població de menys de 150 individus i una àrea de distribució d’unes 2.000 hectàrees tant sols, aquesta situació avala que s’hagués de considerar, en perill d’extinció i no vulnerable (altres espècies incloses en la proposta de catàleg, tenen situacions similars i estan catalogades en perill.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

El decret proposa que aquesta espècie sigui inclosa a l’annex 2 corresponent a les espècies protegides no amenaçades.

L’ànec cap blanc és una de les espècies d’ànecs en una situació més preocupant de la Península Ibèrica. Arran d’aquesta preocupant situació a l’Estat Espanyol s’està aplicant un pla nacional de recuperació que afecta a diverses comunitats autònomes on l’espècie es troba de forma regular.

Si be és cert que a Catalunya aquesta és una espècie de la que fins ara no es coneixen casos de reproducció, també és cert que, d’uns anys cap aquí, la presència de l’espècie a la tardor i a l’hivern ha esdevingut regular a casa nostra. Així, per exemple, al Delta de l’Ebre l’espècie ha estat present, ininterrompudament com hivernant, durant aquests últims quatre anys. A tall d’exemple podem esmentar que des de fa algunes setmanes,  a l’aiguamoll del Violí del delta, s’hi han establert 8 exemplars d’aquesta espècie.

Directiva 79/409/CEE Annex I (Espècie d’interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats)Ley 42/2007 Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat)
Real Decreto 139/2011 En perill d’extinció
Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria A)

 

Secció Segona. Espècies i subespècies “Vulnerables”

També les entitats hem al·legat la catalogació d’algunes de les espècies incloses i no en aquesta categoria. Entre d’altres espècies volem destacar:

Ocells Gal·liformes B Perdiu xerra (Perdix perdix)

Per ser una espècie catalogada com a vulnerable, i com a no cinegètica en la resta de comunitats autònomes on hi és present.

Directiva 79/409/CEE Annex I (Espècie d’interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats) Ley 42/2007 Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat)

Columbiformes Tórtora comú ((Streptopelia turtur)

És una espècie amb una acusada disminució anual, fet que ha portat la CE a considerar necessari que els estats desenvolupin mesures de conservació, per aquesta raó i atenent la inacció dels governs, especialment de França i Espanya, va emprendre accions.

El passat 25 de juliol del 2019, en el seu paquet mensual de decisions sobre procediments d’infracció, la CEdecidí emprendre mesures legals contra Espanya i França per incomplir les seves obligacions en virtut del dret comunitari pel que fa a les mesures de protecció de la tórtora europea. Posteriorment a França, i com a reacció de la CE mitjançant una decisió del jutge del consell d’estat, ha avalat en un procediment administratiu la prohibició de la caça de la tórtora.

Pressupost previst insuficient

En la memòria d’avaluació d’impacte del Projecte de la proposta de Decret d’aprovació del Catàleg de la fauna salvatge amenaçada i d’altres aspectes relatius a la fauna protegida Versió de 10.6.2020, s’exposa l’impacte econòmic que representarà la realització dels plans de recuperació i conservació i l’aprovació del Catàleg.

Després de consultar els impactes econòmics de la seva aprovació, les entitats considerem que el pressupost presentat és del tot insuficient per tal d’elaborar els plans de les 401 espècies de fauna incloses, que no es podran complir els terminis proposats, i que no queda clar com es faran els plans de recuperació i conservació (agrupant especies, grups, incloent algunes en altres eines de conservació, etc). El pressupost total de 606.000€ no inclou les despeses de millora d’hàbitats i altres que considerin els propis plans, la qual cosa converteix el catàleg en inviable.

Finalment, i atenent que la proposta de catàleg també inclou les espècies considerades extintes a Catalunya, les entitats reclamem la informació científica que justifica la seva presència com a població estable en el passat, així com que si s’autoritzen projectes de reintroducció d’algunes d’elles que mai puguin passar a considerar-se cinegètiques; donat que contradiria l’objecte de la seva catalogació.

 

Noticias Relacionadas
X
HAZTE SOCIO
X