La pérdida de biodiversidad mundial también afecta a Cataluña

Exiten 47 especies de aves amenazadas y en peligro por la inacción de la Administración catalana.

Por ejemplo, el sisón, ha visto reducida su población en un 50% en los últimos 16 años y la terrera común, actualmente se encuentra en peligro crítico, la antesala a la extinción definitiva. Para solucionar la grave situación de estas especies, SEO/BirdLife propone que se aplique urgentemente la Estrategia Catalana de Biodiversidad y Patrimonio Natural, aprobada por la Generalitat en 2018.

Esta semana, la Plataforma Intergubernamental sobre Diversidad y Servicios de los Ecosistemas (IPBES) hacía públicos los resultados de su informe sobre la situación global de la biodiversidad en el mundo. Las conclusiones son preocupantes: las actividades económicas de los seres humanos nos están abocando a la más rápida pérdida de biodiversidad jamás vista en los últimos 10 millones de años. Aproximadamente un millón de especies animales y vegetales se encuentran al borde de la extinción, disminuyendo así la capacidad de la naturaleza de contribuir al bienestar y la calidad de vida de las personas en todo el mundo.

Pero entonces, ¿cómo está la situación aquí? En Cataluña aún no se disponen de algunas de las herramientas de conservación más básicas como son el Catálogo Catalán de Fauna amenazada o los planes de recuperación y conservación de las especies amenazadas. A fecha de hoy (y aplicando el Catálogo Estatal de Especies Amenazadas a falta de uno catalán) por lo que respecta a las aves, hay 28 especies ‘en peligro de extinción’ sin el preceptivo plan de recuperación y 19 especies en situación ‘vulnerable’ sin plan de conservación, a las que habrá que añadir todas las que pueda incorporar el catálogo catalán. Por tanto, de las 51 especies amenazadas en Cataluña, 47 se encuentran, en estos momentos, en situación de total desprotección.

 

Sisón común, una de las especies más amenazadas en Cataluña ©Tatavasco Images

 

Ya se han cumplido 30 años desde que la Ley 4/1989, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres (modificada por la actual Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad) exigiera a las comunidades autónomas la aprobación de unos catálogos de fauna y flora amenazada y de sus correspondientes planes de conservación y recuperación para asegurar la preservación de estas especies. Sin embargo, a fecha de hoy, en Cataluña se sigue sin disponer del catálogo catalán de fauna amenazada y, además, hay muy pocos planes de conservación y recuperación: para el caso de las aves, únicamente el del quebrantahuesos, el avetoro común y la gaviota de Audouin (aunque los últimos planes que se han aprobado son los de dos especies reintroducidas en Cataluña el buitre negro y el grévol). Pero ¿qué protección recibe la fauna autóctona amenazada en territorio catalán?

Hace casi una década que la Generalitat de Cataluña abría el trámite previo de información pública para la aprobación del Proyecto de Decreto del Catálogo de Fauna amenazada de Cataluña (DOGC nº 5606, de 12 de abril de 2010). En este Proyecto se incluían un total de 76 especies de aves que requerían planes de protección urgente, pero este catálogo nunca llegó a aprobarse. Nueve años después, no sólo continuamos sin Catálogo ni hoja de ruta para la protección de la avifauna, sino que la Estrategia Catalana de Biodiversidad y Patrimonio Natural, aprobada por la Generalitat en 2018, ha ampliado el plazo para disponer de estos mecanismos de protección hasta el año 2022. Con esta dilación, se empuja a una situación mucho más precaria a toda una lista de especies que ya se encuentran en serio peligro, pues algunas de ellas han sufrido en las últimas décadas declives muy importantes. Este es el caso de especies de ambientes subesteparios como el sisón, que ha visto reducida su población en un 50% en los últimos 16 años o el de la terrera común, que actualmente se encuentra en peligro crítico, la antesala a la extinción definitiva.

Ante este panorama, SEO/BirdLife alerta de la grave situación en que se encuentran algunas de estas especies, ya que, si no se pone remedio de forma urgente, la supervivencia de sus poblaciones en Cataluña puede verse seriamente comprometida. Además, también pone de manifiesto la clara falta de compromiso de la Administración pública catalana para asegurar la conservación de estas especies en peligro, pues retrasar tres años más la adopción de medidas que deberían haber sido aprobadas hace tres décadas, no hace más que agravar la crítica situación en que ya se encuentra una parte muy importante de nuestro patrimonio natural.


La pèrdua de biodiversitat mundial també afecta Catalunya

  • SEO/BirdLife denuncia l’existència de 47 espècies d’aus amenaçades i en perill per la inacció de l’Administració catalana.
  • Per exemple, el sisó ha vist reduida la seva població en un 50% en els darrers 16 anys, i la terrerola vulgar, actualment es troba en perill crític, l’avantsala a l’extinció definitiva.
  • Per solucionar la greu situació d’aquestes espècies, la ONG ambiental proposa que s’apliqui urgentment l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i Patrimoni Natural, aprovada per la Generalitat el 2018.

Aquesta setmana, la Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES del PNUMA) feia públics els resultats del seu informe sobre la situació global de la biodiversitat al món. Les conclusions són preocupants: les activitats econòmiques dels éssers humans ens estan abocant a la més ràpida pèrdua de biodiversitat mai vista en els últims 10 milions d’anys. Aproximadament un milió d’espècies animals i vegetals es troben a la vora de l’extinció, disminuint així la capacitat de la naturalesa de contribuir al benestar i la qualitat de vida de les persones a tot el món.

 

Però, com està la situació a casa nostra? A Catalunya encara no es disposen d’algunes de les eines de conservació més bàsiques com són el Catàleg Català de Fauna Amenaçada o els plans de recuperació y conservació de les espècies amenaçades. A data d’avui (i aplicant el Catàleg Estatal de Especies Amenazadas a manca d’un de català) hi ha 28 espècies en perill d’extinció  sense pla de recuperació i 19 espècies en situació vulnerable sense pla de conservació, a les que caldrà afegir totes les que pugui incorporar el catàleg català. Per tant de les 51 espècies amenaçades a Catalunya, 47 es troben, en aquests moments, en situació de total desprotecció.

 

Voltor negre ©Juan Bécares-SEO/BirdLife

Ja s’han complert 30 anys des de que la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (modificada per l’actual Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat) exigia a les comunitats autònomes l’aprovació de uns Catàlegs de fauna i flora amenaçada i dels seus corresponents plans de conservació i recuperació que assegurin la preservació d’aquestes espècies. No obstant això, a data d’avui, a Catalunya es segueix sense disposar del Catàleg de Fauna Amenaçada i, de plans de conservació i recuperació, en tenim molt pocs: en al cas dels ocells, únicament el del trencalòs, el bitó i la gavina corsa (encara que els darrers plans què s’han aprovat són els de dues espècies reintroduïdes al nostre territori, el voltor negre i el grèvol). Però quina protecció rep la nostra fauna autòctona amenaçada?

Fa gairebé una dècada que la Generalitat de Catalunya obria el tràmit previ d’informació pública per a l’aprovació del projecte de decret del Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya (DOGC nº 5606, de 12 d’abril de 2010). En aquest projecte s’incloïen un total de 76 espècies d’aus que requerien de plans de protecció urgent, però aquest catàleg mai va arribar a aprovar-se. Nou anys després, no només continuem sense Catàleg ni full de ruta per a la protecció de l’avifauna, sinó que l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i Patrimoni Natural, aprovada per la Generalitat el 2018, ha ampliat el termini per disposar d’aquests mecanismes de protecció fins l’any 2022. Amb aquesta dilació, s’empeny a una situació molt més precària tota una llista d’espècies que ja es troben en perill, donat que algunes d’elles han patit, en les últimes dècades, davallades molt importants. Aquest és el cas d’espècies estepàries com el sisó, que ha vist reduïda la seva població en un 50% en els darrers 16 anys o el de la terrerola vulgar, que actualment es troba en perill crític, l’avantsala a l’extinció definitiva.

Davant aquest panorama, SEO/BirdLife alerta de la greu situació en què es troben algunes d’aquestes espècies, ja que, si no es posa remei de manera urgent, la supervivència de les seves poblacions a Catalunya es pot veure seriosament compromesa. A més, també posa de manifest la clara manca de compromís de l’administració pública catalana per assegurar la conservació d’aquestes espècies en perill, ja que endarrerir tres anys més l’adopció de mesures que haurien d’haver estat aprovades fa tres dècades, no fa més que agreujar la crítica situació en què ja es troba una part molt important del nostre patrimoni natural.

 

Noticias Relacionadas
Aves relacionadas con la noticia
fake rolex watches
X
HAZTE SOCIO